la moskitia  

La Moskitia és la regió selvàtica que ocupa la costa est de Nicaragua i, a Hondures, el Departament de Gracias a Dios i part dels departaments de Colon i Olancho. No hi ha carreteres d'accès, així que les úniques vies de comunicació són per riu o en avioneta.
Els habitants, pertanyents a les ètnies miskito, tawahka, pech, garífuna i ladinos (població hispanoparlant emigrada de les ciutats hondurenyes), viuen en petites aldees disperses al llarg de rius i llacunes i es dediquen principalment a la caça, la pesca i l'agricultura de subsistència. També els infants collaboren en les tasques familiars, ajudant a les mares a rentar la roba, recollir l'aigua al riu, tenint cura dels germans més petits i acompanyant els pares a sembrar i recollir els aliments al camp. La dieta diària està constituïda per arròs, fesols, plàtan i iuca.


Wampusirpi és una aldea miskita, situada a l'interior de la Moskitia hondurenya, a les ribes del riu Patuca. Té aproximadament 1.500 habitants (la majoria d'ètnia miskita) i és la capçalera del municipi del mateix nom, Wampusirpi, format per més de 20 petites aldees i viles distribuïdes al llarg del riu.
A l'aldea de Wampusirpi hi ha pocs comerços i cap banc: només 5 o 6 botigues familiars ("pulperías") proveeixen a la població amb aliments i altres productes bàsics d'higiene, roba, piles per a les llanternes, olis de motor, etc. que són importats de les ciutats (i tenen, per tant, un preu més elevat).